TRADUCTOR

Cercar en aquest blog

PRESENTACIÓ

GEOTERNA SL és una consultoria científica i tècnica amb anys d'experiència en el món de la paleontologia, ja sigui en excavacions programades i prospeccions com en intervencions d'urgència i preventives. Amb aquest blog volem establir contacte amb paleontòlegs i aficionats a la paleontologia que vulguin compartir els seus coneixements i inquietuds vers aquesta ciència.

diumenge, 7 de novembre de 2010

Pittsburgh i la Societat de Paleontologia de Vertebrats. 70th Anniversary meeting.


Ja fa un mes que prenia un avió cap a Philadelphia, per fer un transbord cap a Pittsburgh on la Societat de Paleontologia de Vertebrats es disposava a celebrar el seu 70è míting. Des de Barcelona sortiem en Marc Furió, paleontòleg investigador de l’Institut Català de Paleontologia i una companyia excel·lent per a tant llarg trajecte (a més d'un lector incansable) i jo mateix. A Pittsburgh ens retrobaríem amb na Blanca Yelo, de la Universitat Complutense de Madrid i del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid), que està realitzant una estada al National History Museum de Los Àngeles, estudiant la paleoecologia dels carnívors del jaciment de Rancho la Brea. I des de l’aereoport a l’hotel i a menjar-nos el món... o un parell d’hamburgueses.


Foto 1. Els tres mosqueters. A l’esquerra na Blanca, al centre qui escriu aquestes línies i a la dreta en Marc, el fotògraf de l’expedició...


No cal dir que el congrés va ser tot un èxit, comparable amb l’EJIP d’enguany (jeje) i que l’any vinent se celebrarà a Morella. No vam parar a fer un recompte d’assistents, però segur que estaria al voltant d’un miler. Tots palentòlegs de vertebrats. Ens hi vam trobar a en Jesús i a n'Albert Prieto aixó com a en Christian Barrón-Ortiz, a qui fins el moment no coneixia personalment. En Christian estudia cavalls sudamericans i havíem mantingut alguna conversa mitjançant correu electrònic amb anterioritat a aquest míting. Totes tres vam poder fer contactes amb un munt de gent, vam defensar els nostres pòsters i vam poder batre algún que altre rècord (foto 2)... Les males llengües deien que a sota d’algun dels pòsters s’hi podria dormir.


Foto 2. Un servidor i “el” pòster. Fotografia de na Blanca.

D’altre gent propera a nosaltres presentava els seus pòsters (Arnau Bolet i Susan Evans; Òscar Sanisidro, Laura i Sole Domingo, Isaac Sánchez, Andrés Santos –número 1-, Jesús Marugán, en Guillem Mestre i una bona llista d’amics dels que em costa recordar el nom. En conjunt els pòsters que hi van presentar tractaven de temàtiques ben diverses: des de la taxonomia fins la paleocologia, passant per tot allò que un paleontòleg sigui capaç de fer amb un os, una dent i tot el seguit d’intrumental que tingui a l’abast: des d’un calibrador i una fulla d’excel, passant fins i tot als isòtops que continguin.

Conjuntament amb en Joan Madurell-Malapeira, en David M. Alba i en Salvador Moyà-Solà vam presentar un treball introductori sobre els èquids del jaciment de l’Estació de Vallparadís: Equus altidens, Equus ferus, i Equus hydruntinus. El primer va ser recuperat en els nivells de la dita unitat inferior de Vallparadís, i els dos següents en la unitat posterior de l’esmentat jaciment (Madurell-Malapeira et al., 2010). Aquest treball forma part de la tesi que estic endegant fa ja un temps...La nostra empresa (GEOTERNA) va participar activament en les prospeccions prèvies i en les excavacions paleontològiques que s’hi van efectuar.

També vam poder fer quatre visites puntuals a la ciutat: l’Andy Warhol Museum i un dels dies, com a activitat organitzada per la societat, vam sopar al Carnegie Museum of Natural History, tot un espectacle.

El proper any aquest míting serà a Las Vegas...

divendres, 10 de setembre de 2010

ENTREVISTA AMB EL DOCTOR BERNAT VILA


(Vista d'un dels jaciments d'icnites de Fumanya. FOTO: Josep Aurell)

… vaig deixar caure els meus ossos per la Conca Dellà, tot acompanyat d'en Xavi Ros i en Jordi Palomar, després d’haver sortit des de Sabadell en una d’aquelles hores intempestives quan el Sol encara no ha sortit. Havíem d’arribar a Isona ben aviat per recollir en Rodri Gaete, que ens duria al jaciment d’Orcau. Jo participaria en la meva primera excavació paleontològica. Es tractava d’un jaciment del Cretaci superior amb restes dels darrers dinosaures. Un petit barranc, sense ni un pèl d'ombra, terra gris-blavosa, crec que margues, quatre ossos mal posats, però amb la sensació d'estar fent quelcom important. Ho havia estat somiant feia temps. No recordo quina època de l'any va ser, però en Rodri, que encara no era el director del Museu de la Conca Dellà, ens va anar a cercar alguna cosa per fer passar la set. Mentre repartia, comentava que tornava de visitar algun altre dels jaciments que aquell any s’estaven excavant per allí. Crec recordar que n’Àngel Galobart també corria per allí, juntament amb d’altres noms que en aquell moment no tenien cara. Aquest és el meu record de primer contacte amb fòssils acabats de sortir del forn i jo era la primera persona que els veia. Aquest és un primer cop molt especial.

Un d’aquells noms podia haver estat el d’en Bernat Vila, a qui temps després d’haver estat a Orcau, coneixeria als bancs davant del “bar de ciències” de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llavors tots dos fèiem la carrera de geologia, tot i que no érem de la mateixa promoció. Molts dels paleontòlegs amb els que ara mantinc contacte també cursaven geologia durant aquell any. Estem parlant de fa 10 anys, un amunt un avall. I és que no trobo cap fòssil guia (he perdut l’agenda).

(Alguns dels futurs paleontòlegs que vam participar a les excavacions d'Isona, fent feina de "laboratori" sota la tutel·la de l'home del paraigües, en Rodri Gaete. En Bernat a l'esquerra, d'esquenes amb un jersei blau. FOTO: Àngel Galobart)


Avui parlem amb en Bernat.

P: Hola Bernat, fa uns quants anys que ens coneixem; fa uns quants anys que excavem, tu un parell més que jo; i com aquell qui diu fa un parell de dies que després de moltes preguntes, has aconseguit doctorar-te. Així que la primera pregunta que et faig és: des de quan saps que vols ser doctor?

B: Hola Pep. Bé, en realitat jo em vaig matricular amb la intenció de treure’m el doctorat l’estiu de 2005 i des d’aleshores he estat treballant fort amb la tesi per aconseguir els resultats que m’havia proposat. La meva fal·lera per la paleontologia i més concretament pels dinosaures, però, neix molt abans, fa uns 18 o 20 anys, potser.

P: Què diries que cal per fer una tesi? Fora tòpics…

B: Treballar. Això és imprescindible, sense dubte. A diferència d’altres títols el doctorat requereix una dedicació gairebé exclusiva a la recerca. Això últim és la part tòpica, ho reconec, hehehe. Però el què he après fent la tesi doctoral és que és molt important tenir material fòssil (si és bo i complet, molt millor) a la teva disposició just quan comences la tesi. Que els teus directors de tesi et puguin dir: “Mira, aquí tens aquest material fòssil que és molt interessant, aquí et proposem unes línies de recerca, unes hipòtesis, consulta aquestes referències, vés a tal museu i engega l’estudi”. És a dir, hi ha molts investigadors que quan inicien el doctorat ja tenen el material fòssil amb el qual centraran la seva recerca en els següents quatre o cinc anys. Aleshores, consultant bibliografia i altres col·leccions i fent els estudis pertinents ja poden tirar milles. Però en altres casos, com ha estat el meu, cal cercar els fòssils per poder començar la tesi. Això es diu ràpid però no és tan fàcil. Implica un sobreesforç però també un aprenentage adicional previ o simultani a l’estudi dels propis fòssils. Tal com dic, en el meu cas, van haver de passar prop de tres anys abans de la tesi per obtenir alguns primers fòssils i continuar extraient-ne de nous per completar la recerca durant la tesi doctoral. Estic molt content d’haver-ho fet així.

(Serrat del Corb (Conca Dellà). Des de l'esquerra: Marcos Martín "Soriano", Bernat Vila "lo nen", Andrès Santos "número uno", Pep Aurell "número 2" i tancant el cercle en Rodri Gaete "Emperador"; al centre un embolcall d'ossos d'hadrosaure. FOTO: Àngel Galobart)


Dues preguntes i no hem esmentat la teva tesi. Com si totes fossin iguals… Sabem que el títol és: “Los saurópodos del Cretácico superior del sur de Europa: diversidad, icnología y biología reproductiva”. El títol és, de per sí, prou explicatiu del que ens trobaríem en llegir-la, però estic segur que amaga sorpreses.

P: Ens fas cinc cèntims?

B: Bé, és cert que el títol resumeix prou bé de què va la tesi però més detalladament puc dir-te que en algunes parts de la memòria es poden conèixer dades inèdites sobre com els sauròpodes construïen les postes i quina forma tenien o quines són les successions d’ooespècies que es coneixen actualment al Cretaci superior del vessant sud del Pirineu. També he extret conclusions sobre les formes de sauròpodes que van existir en els darrers milions d’anys de la seva existència o inferències sobre el seu hàbitat i creixement a partir de les petjades fòssils. Ja ho veus, força variat en resultats, tots sobre un mateix grup.

P: Ara està de moda fer les tesis per articles. Creus que representa un avantatge o un desavantatge respecte aquelles tesis llaaaargues que es feien no fa tant?

B: És un avantatge o un inconvenient segons com t’ho miris. A nivell de currículum fer-ho per articles és un enorme avantatge, sense cap mena de dubte. És més, tal com està muntat el sistema de recerca científica internacional actualment si algú no treu publicacions durant la tesi està totalment condemnat a no aconseguir beques després de llegar la tesi. És a dir, condemnat a no poder continuar fent recerca, malgrat que la seva tesi doctoral sigui esplèndida. Així doncs en aquest aspecte, és un avantatge , jo diria...imprescindible! Cal dir que les tesis clàssiques monogràfiques són molt útils per introduir als investigadors nous en el tema però a efectes de valorar, per exemple, la capacitat de síntesi del doctorand o l’experiència adquirida en un camp molt determinat de la seva recerca, probablement les tesis fetes amb recull d’articles permeten valorar amb més detall aquests aspectes.

P: Segurament has hagut d’estudiar molt de material, però quin destacaries? Per què?

B: És certament interessant el material fòssil dels ossos dels sauròpodes. Ho és perquè és molt divers, els fèmurs (els elements que han estat objecte d’estudi) presenten unes morfologies molt diverses, essent d’altra banda un os molt diagnòstic. Personalment però, estic molt orgullós i m’agrada destacar el material i els resultats obtinguts amb el material d’ous i postes de Coll de Nargó. He pogut estudiar amb molt detall la tafonomia d’una de les postes d’ous més grosses d’Europa (amb fins a 28 ous!) i a més, n’he pogut extreure unes conclusions molt interessants. És un capítol de la memòria que recomanaria per sobre dels altres.

P: I de tots els jaciments implicats, quin trobes més interessant? És també el teu favorit?

B: Per raons personals, Fumanya. Allà hi vaig començar la meva recerca i hi tinc molts records, tant en temes de recerca (excavacions, prospeccions inicials, etc) com personals (amistats i bones coneixences al Berguedà). A més, paleontològicament parlant probablement és el jaciment més interessant de tots els que he estudiat a la tesi. I ho és per la seva gran abundància d’icnites fòssils de dinosaure i la gran quantitat de dades que se’n poden extreure. D’altra banda, els mètodes de la recerca feta allà des de l’any 2002 fins ara han variat força i tot plegat encara hi ha afegit més interès històric i patrimonial.

P: Un consell per als futurs paleontòlegs?

B: Que treballin amb passió i ganes de saber per saber, i que això implica una lluita constant contra el pragmatisme i l’estadística del sistema de recerca que impera actualment. Avui en dia per fer paleontologia, cal agafar la idea romàntica de la recerca dels fòssils però tenir molt en compte la brutal exigència que suposa publicar articles per fer un bon currículum en un temps molt breu.

(En Bernat donant explicacions a un grup de visitants en una de les impressionats parets amb icnites de Fumanya el 20 de novembre de 2005. FOTO i COMPOSICIÓ: Josep Aurell)

Bé, després d’aquest breu interrogatori em queda donar-te les gràcies i desitjar-te molts triomfs en endavant.

B: De res, Pep.

diumenge, 5 de setembre de 2010

ES TRACTA DE FER-NE DIVULGACIÓ...


Almenys en Mortadelo dona bons arguments a un estrellat Filemon... Espero que aquells que defensen el Disseny Intel·ligent en prenguin nota: no pot ser més evident!

En les primeres planes d'aquesta nova historieta una divertida visió de l'origen de... quasi tot.






divendres, 11 de juny de 2010

EL BLOC DEL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA


Fa un temps que col·laboro amb el Museu de Geologia de Barcelona (Museu de Ciències Naturals de Barcelona). El mes passat em van demanar que els fes un comentari sobre un fòssil de la col·lecció de paleontologia de vertebrats per animar el bloc del museu.

Vaig estar pensant una estona llarga quin fòssil podia ser interessant per a la secció que han batejat "fòssil del mes". L'any passat vaig documentar la col·lecció de vertebrats del jaciment de Tàrrega que conté diverses restes que llavors vaig atribuir a Hispanochampsa muelleri. Més endavant tot revisant publicacions del jaciment vaig trobar-ne una de Piras i Buscalioni (2006). La principal conclusió d’aquest article és que l’aligator de Tàrrega no pertany al gènere Hispanochampsa, sinó a Diplocynodon. Així vaig haver de canviar la determinació a la base de dades del museu a Diplocynodon muelleri.

Em va semblar que era una bona opció per estrenar la nova secció i un bon motiu per fer una mica la rosca als del “meu” museu de Barcelona…

Gràcies Cristina per demanar-m’ho…

FELICITATS VIOLETA


Na Violeta ja és doctora. Avui ha defensat la seva tesi doctoral titulada Estudio integrado (geología y paleontología) de la sucesión de dinosaurios (Maastrichtiense) de la vertiente surpirenaica, codirigida pels doctors Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona) i Àngel Galobart (Institut Català de Paleontologia).

Després de molta feina amb aquesta tesi na Violeta ha aconseguit posar ordre estratigràfic i sedimentològic als jaciments amb dinosaures d’edat maastrichtiana del vessant meridional de la serralada pirinenca, incloent-ne alguns en els que un servidor s’ha format com a excavador com Basturs Poble, Serrat del Corb, Costa de la Serra i d'altres. Vull destacar el jaciment d'Orcau en el que vaig començar a excavar fent pràctiques a GEOTERNA.

A més de posar en valor la seva pròpia feina ho ha fet amb la de tots aquells que hem passat dies, setmanes o mesos amb una escarpa i una massa, a vegades amb un martell pneumàtic, picant pedra. Dies, setmanes o mesos barallant-nos amb els fràgils bisturís, el Paraloid que no volia sortir de l’ampolleta, el guix per fer els embolcalls i el poliuretà pudent. Suportant el sol i la calor.

Has fet columnes i més columnes, barranc per barranc, nivell per nivell. Has fet mesures de paleomagnetisme i anàlisis d’isòtops. Has estudiat fauna, ous, i plantes. Finalment tota aquesta feina ha rebut una bona recompensa

Ara ja ets doctora, Felicitats Violeta!

dissabte, 22 de maig de 2010

AFEGINT ENLLAÇOS


Avui hem trobat una estona per començar a introduir enllaços a planes web i blocs que trobem interessants. En aquests podreu trobar comentaris a articles i les pròpies planes web on trobar els articles que es comenten, entre d'altres. En general, per accedir als pdf dels articles haureu d'enllaçar des de centres que hi estiguin subscrits o subscriure-us.

També he afegit la plana i blocs del GROC: el Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya. Aquest grup, format per submarinistes que "submarinen" la mar sense descans i amb l'única limitació que la capacitat de les seves ampolles d'oxigen, càmeres de fotografiar en mà, publiquen les seves troballes en la seva web i bloc. Fer-hi una passejada en aquestes pot ser tot un descobriment de colors i formes. Si tinguéssim una secció de web i bloc del mes, segur que aquest seria el seu.

Trobareu aquests enllaços al marge dret del nostre blog...

diumenge, 9 de maig de 2010

LA COMERCIALITZACIÓ DELS BÉNS CULTURALS...


A la contraportada del darrer número del setmanari de Castellar del Vallès
l'Actual de Castellar podeu llegir una entrevista a l'arqueòleg Jordi Roig, qui ens dona la seva visió sobre l'estat actual de l'arqueologia preventiva a Catalunya. Potser ens pot servir per reflexionar sobre l'estat actual de la paleontologia preventiva, si més no perquè no es donin segons quines situacions...

HUMANS RETRO?


En un article publicat a la revista Science,
Green i col·laboradors (2010) han comparat genomes d'humans actuals i d'humans neandertals i... tachán! Segons els seus resultats, compartim diferents seccions del genoma.

Per a un paleontòleg amb formació de geòleg com jo, el món de l'ADN és una mica estrany i no deixa de ser quelcom excitant el fet que es demostri -si més no en aquest article- que hi va haver hibridació entre aquestes dues espècies (pot ser ara tornem a la subespècie...). A més, fan notar que aquesta hibridació es reflexa en el genoma de les poblacions actuals originàries d'àrees de distribució coincidents amb la dels neandertals, evidentment quan aquells encara pul·lulaven per aquí i allà.

dissabte, 8 de maig de 2010

APROVADA LA PROPOSTA DE LLEI PER LA CIÈNCIA


Si bé és cert que l'activitat principal de GEOTERNA no és la investigació científica, ens interessa que la ciència del nostre país sigui el més moderna possible i ens fem ressò de les novetats al respecte.


Aquest cop toca xerrar de l'activitat legisladora sobre ciència. Per a regularitzar tot allò que hi té a veure, l'Estat té la obligació de fomentar una correcta gestió i adaptació de la ciència als temps actuals. Amb aquesta intenció es proposen i redacten lleis que modifiquen aquelles que queden obsoletes. Avui, dia 8 de maig de 2010, El Periódico informa que el Consell de Ministres ha aprovat un nou
projecte de llei per la ciència a l'Estat espanyol. S'ha de dir que la darrera llei datava del 1986 i que la nova proposta hauria d'adaptar la situació als nous temps. Però segons comenta aquest diari sembla que hi ha crítics al respecte que pensen que aquesta nova proposta no assoleix tot allò que s'espera d'una llei que hauria de portar la ciència en aquest país a un nivell superior o, si més no, equiparar-la amb la d'altres països més científics.

dimarts, 27 d’abril de 2010

DE TORNADA DE L'EJIP


Es fa difícil, en haver tornat, explicar cadascún dels moments que fan dels EJIPs quelcom especial.

En la darrera edició, i ja en són vuit i la tercera en la que he pogut participar, més de cent paleontòlegs vam poder escoltar les quatre conferències que van impartir na Gloria Cuenca-Bescós sobre rosegadors i demés microvertebrats; en Xabier Pereda-Suberbiola i col·laboradors sobre la història de la
dinosaurología a Espanya; en Félix Pérez-Lorente sobre les petjades de la Rioja; i en Samuel Zamora sobre els equinoderms càmbrics.

Els joves paleontòlegs, alguns més joves que d'altres, també vam poder gaudir de les quaranta cinc comunicacions que vam fer sobre animals fòssils tant diversos com els conodonts, els crancs, els primats, els elasmotèrids, els sempre presents dinosaures, rosegadors, insectívors, i bòvids, així com sobre temàtiques com ara la taxonomia, els llistats faunístics, la paleobiogeografia, la paleomiologia i d'altres que ara segur que no recordo.

I el que són les coincidències, na Sofía i jo vam parlar d'un èquid de la mida d'un onagre: l'Equus hydruntinus, que es coneix a tot l'arc nord mediterrani, des de el Llevant fins la Península Ibèrica, des del Pleistocè mitjà fins el segle XVII... Ella va explicar la seva visió sobre el que es va trobar al jaciment granadí de La Carihuela, una cova que es va anar reomplint de sediment des del Pleistocè mitjà fins l'Holocè i que conté multitud de restes d'aquest petit cavall en els sediments datats de Pleistocè superior. La meva comunicació versava sobre els tres èquids del Torrent de Vallparadís, a Terrassa, que vam poder recuperar en la intervenció més llarga en la que mai he participat. Es va prolongar quatre anys. Un d'aquests cavalls era l'E. hydruntinus, però també vaig descriure l'E. ferus i l'E. altidens, els dos primers en sediments del Pleistocè mitjà i el darrer en sediments del Pleistocè inferior.

Què dir de les comunicacions? Doncs que no hi ha fronteres en el coneixement de la vida del passat. Que a un paleontòleg només cal que li posin restes fòssils sobre la taula perquè amb les eines adequades i treball els resultats arribin en breu. I també, com no, que amb les excavacions sistemàtiques, les intervencions preventives i d'urgència i les gestions per a la preparació de les restes per al seu estudi aconseguim aportar multitud de novetats a la nostra ciència. Però cal, també, que les troballes vinguin acompanyades de recursos per als investigadors perquè els paleontòlegs també ens alimentem...

També vam poder visitar el museu del Centro Paleontológio de Enciso, amb reproduccions en tres dimensions i animacions de diferents dinosaures i els comentaris dels dinosauròlegs sobre les narius i les oïdes d'aquests... Malauradament no vaig poder assistir a l'excursió als jaciments de Virgen del Campo, La Senoba i Barranco de Valdecevillo, tres dels més de cent jaciments d'icnites atribuïdes a dinosaures. Val a dir que La Rioja té gairebé deu mil incnites inventariades...

Finalment cal esmentar un dinar típic de La Rioja acompanyat de bon vi, nevaditos i converses de temàtiques tant diverses com la paleontologia, la paleontologia o la paleontologia; encara que de tant en tant vam poder parlar de la Conca del Vallès-Penedès, ja que ens havíen explicat alguna cosa durant les conferències...

La propera trobada serà a Morella, a Castelló, on segur que tornaran les emocions de les retrobades amb els d'aquest i d'altres anys, però això encara ha d'arribar...



divendres, 26 de febrer de 2010

NOVA EDICIÓ DE L'EJIP

Entre els dies 21 i 24 d'abril d'enguany es durà a terme la vuitena edició del Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología a Enciso (La Rioja), seu de la Fundación Patrimonio Paleontológico de La Rioja i del Museo Paleontológico de Enciso, en un entorn envoltat d'importants jaciments icnològics.

En aquesta trobada es presentaran comunicacions orals i pòsters que tractaran un ampli espectre de qüestions sobre paleontologia.

Qui signa aquest article és autor d'una comunicació sobre els cavalls pleistocens del Torrent de Vallparadís (Terrassa, Vallès Occidental) i coautor d'una segona comunicació sobre el registre de l'espècie
Puma pardoides (Owen, 1846) a la Península Ibèrica, ambdós treballs realitzats en col·laboració amb investigadors de l'Institut Català de Paleontologia.

GEOTERNA SL es plau de ser un dels patrocinadors d'aquesta cita anual.