TRADUCTOR

Cercar en aquest blog

PRESENTACIÓ

GEOTERNA SL és una consultoria científica i tècnica amb anys d'experiència en el món de la paleontologia, ja sigui en excavacions programades i prospeccions com en intervencions d'urgència i preventives. Amb aquest blog volem establir contacte amb paleontòlegs i aficionats a la paleontologia que vulguin compartir els seus coneixements i inquietuds vers aquesta ciència.

dimarts, 27 d’abril del 2010

DE TORNADA DE L'EJIP


Es fa difícil, en haver tornat, explicar cadascún dels moments que fan dels EJIPs quelcom especial.

En la darrera edició, i ja en són vuit i la tercera en la que he pogut participar, més de cent paleontòlegs vam poder escoltar les quatre conferències que van impartir na Gloria Cuenca-Bescós sobre rosegadors i demés microvertebrats; en Xabier Pereda-Suberbiola i col·laboradors sobre la història de la
dinosaurología a Espanya; en Félix Pérez-Lorente sobre les petjades de la Rioja; i en Samuel Zamora sobre els equinoderms càmbrics.

Els joves paleontòlegs, alguns més joves que d'altres, també vam poder gaudir de les quaranta cinc comunicacions que vam fer sobre animals fòssils tant diversos com els conodonts, els crancs, els primats, els elasmotèrids, els sempre presents dinosaures, rosegadors, insectívors, i bòvids, així com sobre temàtiques com ara la taxonomia, els llistats faunístics, la paleobiogeografia, la paleomiologia i d'altres que ara segur que no recordo.

I el que són les coincidències, na Sofía i jo vam parlar d'un èquid de la mida d'un onagre: l'Equus hydruntinus, que es coneix a tot l'arc nord mediterrani, des de el Llevant fins la Península Ibèrica, des del Pleistocè mitjà fins el segle XVII... Ella va explicar la seva visió sobre el que es va trobar al jaciment granadí de La Carihuela, una cova que es va anar reomplint de sediment des del Pleistocè mitjà fins l'Holocè i que conté multitud de restes d'aquest petit cavall en els sediments datats de Pleistocè superior. La meva comunicació versava sobre els tres èquids del Torrent de Vallparadís, a Terrassa, que vam poder recuperar en la intervenció més llarga en la que mai he participat. Es va prolongar quatre anys. Un d'aquests cavalls era l'E. hydruntinus, però també vaig descriure l'E. ferus i l'E. altidens, els dos primers en sediments del Pleistocè mitjà i el darrer en sediments del Pleistocè inferior.

Què dir de les comunicacions? Doncs que no hi ha fronteres en el coneixement de la vida del passat. Que a un paleontòleg només cal que li posin restes fòssils sobre la taula perquè amb les eines adequades i treball els resultats arribin en breu. I també, com no, que amb les excavacions sistemàtiques, les intervencions preventives i d'urgència i les gestions per a la preparació de les restes per al seu estudi aconseguim aportar multitud de novetats a la nostra ciència. Però cal, també, que les troballes vinguin acompanyades de recursos per als investigadors perquè els paleontòlegs també ens alimentem...

També vam poder visitar el museu del Centro Paleontológio de Enciso, amb reproduccions en tres dimensions i animacions de diferents dinosaures i els comentaris dels dinosauròlegs sobre les narius i les oïdes d'aquests... Malauradament no vaig poder assistir a l'excursió als jaciments de Virgen del Campo, La Senoba i Barranco de Valdecevillo, tres dels més de cent jaciments d'icnites atribuïdes a dinosaures. Val a dir que La Rioja té gairebé deu mil incnites inventariades...

Finalment cal esmentar un dinar típic de La Rioja acompanyat de bon vi, nevaditos i converses de temàtiques tant diverses com la paleontologia, la paleontologia o la paleontologia; encara que de tant en tant vam poder parlar de la Conca del Vallès-Penedès, ja que ens havíen explicat alguna cosa durant les conferències...

La propera trobada serà a Morella, a Castelló, on segur que tornaran les emocions de les retrobades amb els d'aquest i d'altres anys, però això encara ha d'arribar...