TRADUCTOR

Cercar en aquest blog

S'està carregant...

PRESENTACIÓ

GEOTERNA SL és una consultoria científica i tècnica amb anys d'experiència en el món de la paleontologia, ja sigui en excavacions programades i prospeccions com en intervencions d'urgència i preventives. Amb aquest blog volem establir contacte amb paleontòlegs i aficionats a la paleontologia que vulguin compartir els seus coneixements i inquietuds vers aquesta ciència.

divendres, 9 de desembre de 2011

Novetats

Escric les que seran les meves darreres paraules en aquest bloc. Fa uns dies vaig deixar de formar part de Geoterna. He deixat de ser-ne soci. Vull agrair des d'aquestes línies els esforços conjunts als meus, ara, exsocis: en Jordi, n'Àngel i en Xavier. També a en Pep, que ens ha ajudat a dur els números i, en ocasions, m'ha recordat la importància de la família i dels amics.

Han estat quasi 8 anys de feina i de lluites per defensar de la millor manera que he sabut el patrimoni paleontològic català. He tingut la sort d'haver pogut gestionar les excavacions paleontolòques de Estació de Vallparadís (com a director paleontòleg), Ampliació del Parc de Vallparadís, tram Viladecavalls-Terrassa de la B-40, Can Filuà, el Talladell, Planta del Mestre, Pedrera d'Olopte, Perllongament de la línia dels FGC a Sabadell, la Ronda de Gurb i la Plataforma LAV Riudellots de la Selva-Girona. I, en part, les tasques que ha realitzat Geoterna al laboratori de preparació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquestes tasques m'han apropat al patrimoni cultural: a la conceptualització i a la necessitat de la defensa del patrimoni des de diversos punts de referència.

Però si bé he guanyat en experiència, també he guanyat en companys i companyes. Voldria no deixar-me a ningú: Aleix Bombilà, Àlex Villa, Andrés Santos, Àngel Hernández Luján, Anna Guarinos, Anna Saperas, Arnau Bolet, Arnau Cèspedes, Carles Casamort, Carlos del Prado, Carme Boix, Carmen Guerra, Carmen Olivares, Cheyenn Rotgers, Elena Nieto, Elisabet Blaya, Eudald Rifà, Isaac CasanovasVilar, Iván Martínez, Ivette Susanna López, Jaume Oró, Joan Sala, Jordi Adell, Jordi Balaguer, Jordi Panisello, Josep Mª Robles, Josep Sala, Juan Vicente Bertó Mengual, Júlia Solé, Julien Thomas, Laura Celià, Laura Roqué, Lluís Checa, Mar Martí, Marcos Martín, Margarita Villa, María Patrocinio Espigares, Mario Salerno, Marta Badia, Miquel Cases, Montse Bonet, Montserrat Ginestí, Noel Gómez, Noel Sánchez, Oliver Laguillo, Oriol Piqué, Òscar Gòmez, Pau Obradó, Pau Roldan, Philipp Wuesteman, Queralt Eixida, Raül Carmona, Roser Farrés, Ruben Vacas, Salvador Boya, Sergi Albrich, Sergio Almécija, Sergio Ros, Soledad de Esteban, Teresa Garcia, Teresa Garzón, Toni Ubach, Toni Valls, Vàngelis Villar, Víctor Bonet, Virginia Blanco i molts dels arqueòlecs que van excavar amb nosaltres a l'Estació de Vallparadís: en Yosi, na Bea i la resta de la gent d'Extremadura, Chim & Co, a en Marc, a n'Oriol (gran pintor) i a tots aquells i aquelles que hem deixo sense voler-ho. A tots vosaltres, MOLTES GRÀCIES!

Pep.

dimecres, 28 de setembre de 2011

Aviat farà un any...

Aviat farà un any que el museu de l'Institut Català de Paleontologia va estrenar la que ara és una interessant exposició permanent. Des d'aquestes línies volem felicitar als qui la van pensar i als qui hi van participar i col·laborar. Els resultats salten a la vista.

Per a celebrar-ho l'ICP s'ha organitzat i farà una jornada plena d'activitats: visita de portes obertes i una gimcana familiar. A més, convoca als joves a un concurs de dibuixos i, per a grans i petits, hi ha preparat un concurs de contes.

L'esdeveniment serà el proper diumenge 2 d'octubre.

diumenge, 3 d’abril de 2011

El dofí que han muntat els meus companys

N'Àngel ha muntat un dofí i en Toni n'ha fet una pel·lícula del muntatge. No té a veure amb la paleontologia o sí, segons com es miri, però no m'he pogut estar de penjar-lo també en aquest bloc.

divendres, 18 de març de 2011

Un museu amb molta història: el Museu Blau

Francesc Martorell i Peña (1822-1878) llegà a l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona una important quantitat de diners i les seves col·leccions d’Arqueologia, Numismàtica i Ciències Caturals; a més de la seva biblioteca, a fi i efecte de què fossin conservades. Aquest és l’origen del primer museu públic de Barcelona, el Museu Martorell d’Arqueologia i Ciències Naturals, fundat el 1878 i inaugurat l’any 1882 al Parc de la Ciutadella. Aviat, l'any 1891, les col·leccions d’arqueologia es van dispersar cap a altres museus.

En una segona etapa, i passada l’exposició universal (1888), les col·leccions zoològiques i botàniques passaren al Castell dels Tres Dragons, l’any 1924. Aquesta separació de les col·leccions comportà el canvi de nom i discurs del Museu Martorell: s'anomenaria Museu de Geologia; i a què el Castell dels Tres Dragons albergués el Museu de Biologia. Més endavant, l’any 1934, se separen les col·leccions botàniques de les zoològiques, passant el Castell dels Tres Dragons a ser la seu del Museu de Zoologia i a la creació de l’Institut Botànic i Jardins Botànics. A partir d’aquest moment les col·leccions se separaren, així com les seves respectives gestions. A partir de l’any 1985, els dos museus i l’institut passaren a anomenarse “de Barcelona”.

En una tercera etapa, s’inicia la reunificació d’aquestes tres institucions. L’any 2000 es tornen a fusionar els Museus de Geologia i de Zoologia de Barcelona, en el nou Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, que l’any 2003 passarà a anomenar-se Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’Institut Botànic també s'hi agregà. Fins el moment totes tres insitucions han depès de l’Ajuntament de Barcelona, darrerament de l’Institut de Cultura de Barcelona. A partir de 2011 les gestionarà un consorci que incorpora la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Continuant el procés d’unificació i, en aquesta manteixa data, la nova exposició de referència del Museu de Ciències Naturals de Barcelona s'ubicarà al Museu Blau, al Fòrum de Barcelona.

Finalment, el proper dia 27 de març, s'inaugurarà una nova exposició amb un contingut que completarà una visió àmplia dels objectius d'estudi de les Ciències Naturals. En un discurs únic s'inclourà elements de la zoologia, la botànica, la micologia, la microbiologia, la geologia i la paleontologia: serà el Museu Blau.

Bona sort!

diumenge, 7 de novembre de 2010

Pittsburgh i la Societat de Paleontologia de Vertebrats. 70th Anniversary meeting.


Ja fa un mes que prenia un avió cap a Philadelphia, per fer un transbord cap a Pittsburgh on la Societat de Paleontologia de Vertebrats es disposava a celebrar el seu 70è míting. Des de Barcelona sortiem en Marc Furió, paleontòleg investigador de l’Institut Català de Paleontologia i una companyia excel·lent per a tant llarg trajecte (a més d'un lector incansable) i jo mateix. A Pittsburgh ens retrobaríem amb na Blanca Yelo, de la Universitat Complutense de Madrid i del Museo Nacional de Ciencias Naturales (Madrid), que està realitzant una estada al National History Museum de Los Àngeles, estudiant la paleoecologia dels carnívors del jaciment de Rancho la Brea. I des de l’aereoport a l’hotel i a menjar-nos el món... o un parell d’hamburgueses.


Foto 1. Els tres mosqueters. A l’esquerra na Blanca, al centre qui escriu aquestes línies i a la dreta en Marc, el fotògraf de l’expedició...


No cal dir que el congrés va ser tot un èxit, comparable amb l’EJIP d’enguany (jeje) i que l’any vinent se celebrarà a Morella. No vam parar a fer un recompte d’assistents, però segur que estaria al voltant d’un miler. Tots palentòlegs de vertebrats. Ens hi vam trobar a en Jesús i a n'Albert Prieto aixó com a en Christian Barrón-Ortiz, a qui fins el moment no coneixia personalment. En Christian estudia cavalls sudamericans i havíem mantingut alguna conversa mitjançant correu electrònic amb anterioritat a aquest míting. Totes tres vam poder fer contactes amb un munt de gent, vam defensar els nostres pòsters i vam poder batre algún que altre rècord (foto 2)... Les males llengües deien que a sota d’algun dels pòsters s’hi podria dormir.


Foto 2. Un servidor i “el” pòster. Fotografia de na Blanca.

D’altre gent propera a nosaltres presentava els seus pòsters (Arnau Bolet i Susan Evans; Òscar Sanisidro, Laura i Sole Domingo, Isaac Sánchez, Andrés Santos –número 1-, Jesús Marugán, en Guillem Mestre i una bona llista d’amics dels que em costa recordar el nom. En conjunt els pòsters que hi van presentar tractaven de temàtiques ben diverses: des de la taxonomia fins la paleocologia, passant per tot allò que un paleontòleg sigui capaç de fer amb un os, una dent i tot el seguit d’intrumental que tingui a l’abast: des d’un calibrador i una fulla d’excel, passant fins i tot als isòtops que continguin.

Conjuntament amb en Joan Madurell-Malapeira, en David M. Alba i en Salvador Moyà-Solà vam presentar un treball introductori sobre els èquids del jaciment de l’Estació de Vallparadís: Equus altidens, Equus ferus, i Equus hydruntinus. El primer va ser recuperat en els nivells de la dita unitat inferior de Vallparadís, i els dos següents en la unitat posterior de l’esmentat jaciment (Madurell-Malapeira et al., 2010). Aquest treball forma part de la tesi que estic endegant fa ja un temps...La nostra empresa (GEOTERNA) va participar activament en les prospeccions prèvies i en les excavacions paleontològiques que s’hi van efectuar.

També vam poder fer quatre visites puntuals a la ciutat: l’Andy Warhol Museum i un dels dies, com a activitat organitzada per la societat, vam sopar al Carnegie Museum of Natural History, tot un espectacle.

El proper any aquest míting serà a Las Vegas...

divendres, 10 de setembre de 2010

ENTREVISTA AMB EL DOCTOR BERNAT VILA


(Vista d'un dels jaciments d'icnites de Fumanya. FOTO: Josep Aurell)

… vaig deixar caure els meus ossos per la Conca Dellà, tot acompanyat d'en Xavi Ros i en Jordi Palomar, després d’haver sortit des de Sabadell en una d’aquelles hores intempestives quan el Sol encara no ha sortit. Havíem d’arribar a Isona ben aviat per recollir en Rodri Gaete, que ens duria al jaciment d’Orcau. Jo participaria en la meva primera excavació paleontològica. Es tractava d’un jaciment del Cretaci superior amb restes dels darrers dinosaures. Un petit barranc, sense ni un pèl d'ombra, terra gris-blavosa, crec que margues, quatre ossos mal posats, però amb la sensació d'estar fent quelcom important. Ho havia estat somiant feia temps. No recordo quina època de l'any va ser, però en Rodri, que encara no era el director del Museu de la Conca Dellà, ens va anar a cercar alguna cosa per fer passar la set. Mentre repartia, comentava que tornava de visitar algun altre dels jaciments que aquell any s’estaven excavant per allí. Crec recordar que n’Àngel Galobart també corria per allí, juntament amb d’altres noms que en aquell moment no tenien cara. Aquest és el meu record de primer contacte amb fòssils acabats de sortir del forn i jo era la primera persona que els veia. Aquest és un primer cop molt especial.

Un d’aquells noms podia haver estat el d’en Bernat Vila, a qui temps després d’haver estat a Orcau, coneixeria als bancs davant del “bar de ciències” de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llavors tots dos fèiem la carrera de geologia, tot i que no érem de la mateixa promoció. Molts dels paleontòlegs amb els que ara mantinc contacte també cursaven geologia durant aquell any. Estem parlant de fa 10 anys, un amunt un avall. I és que no trobo cap fòssil guia (he perdut l’agenda).

(Alguns dels futurs paleontòlegs que vam participar a les excavacions d'Isona, fent feina de "laboratori" sota la tutel·la de l'home del paraigües, en Rodri Gaete. En Bernat a l'esquerra, d'esquenes amb un jersei blau. FOTO: Àngel Galobart)


Avui parlem amb en Bernat.

P: Hola Bernat, fa uns quants anys que ens coneixem; fa uns quants anys que excavem, tu un parell més que jo; i com aquell qui diu fa un parell de dies que després de moltes preguntes, has aconseguit doctorar-te. Així que la primera pregunta que et faig és: des de quan saps que vols ser doctor?

B: Hola Pep. Bé, en realitat jo em vaig matricular amb la intenció de treure’m el doctorat l’estiu de 2005 i des d’aleshores he estat treballant fort amb la tesi per aconseguir els resultats que m’havia proposat. La meva fal·lera per la paleontologia i més concretament pels dinosaures, però, neix molt abans, fa uns 18 o 20 anys, potser.

P: Què diries que cal per fer una tesi? Fora tòpics…

B: Treballar. Això és imprescindible, sense dubte. A diferència d’altres títols el doctorat requereix una dedicació gairebé exclusiva a la recerca. Això últim és la part tòpica, ho reconec, hehehe. Però el què he après fent la tesi doctoral és que és molt important tenir material fòssil (si és bo i complet, molt millor) a la teva disposició just quan comences la tesi. Que els teus directors de tesi et puguin dir: “Mira, aquí tens aquest material fòssil que és molt interessant, aquí et proposem unes línies de recerca, unes hipòtesis, consulta aquestes referències, vés a tal museu i engega l’estudi”. És a dir, hi ha molts investigadors que quan inicien el doctorat ja tenen el material fòssil amb el qual centraran la seva recerca en els següents quatre o cinc anys. Aleshores, consultant bibliografia i altres col·leccions i fent els estudis pertinents ja poden tirar milles. Però en altres casos, com ha estat el meu, cal cercar els fòssils per poder començar la tesi. Això es diu ràpid però no és tan fàcil. Implica un sobreesforç però també un aprenentage adicional previ o simultani a l’estudi dels propis fòssils. Tal com dic, en el meu cas, van haver de passar prop de tres anys abans de la tesi per obtenir alguns primers fòssils i continuar extraient-ne de nous per completar la recerca durant la tesi doctoral. Estic molt content d’haver-ho fet així.

(Serrat del Corb (Conca Dellà). Des de l'esquerra: Marcos Martín "Soriano", Bernat Vila "lo nen", Andrès Santos "número uno", Pep Aurell "número 2" i tancant el cercle en Rodri Gaete "Emperador"; al centre un embolcall d'ossos d'hadrosaure. FOTO: Àngel Galobart)


Dues preguntes i no hem esmentat la teva tesi. Com si totes fossin iguals… Sabem que el títol és: “Los saurópodos del Cretácico superior del sur de Europa: diversidad, icnología y biología reproductiva”. El títol és, de per sí, prou explicatiu del que ens trobaríem en llegir-la, però estic segur que amaga sorpreses.

P: Ens fas cinc cèntims?

B: Bé, és cert que el títol resumeix prou bé de què va la tesi però més detalladament puc dir-te que en algunes parts de la memòria es poden conèixer dades inèdites sobre com els sauròpodes construïen les postes i quina forma tenien o quines són les successions d’ooespècies que es coneixen actualment al Cretaci superior del vessant sud del Pirineu. També he extret conclusions sobre les formes de sauròpodes que van existir en els darrers milions d’anys de la seva existència o inferències sobre el seu hàbitat i creixement a partir de les petjades fòssils. Ja ho veus, força variat en resultats, tots sobre un mateix grup.

P: Ara està de moda fer les tesis per articles. Creus que representa un avantatge o un desavantatge respecte aquelles tesis llaaaargues que es feien no fa tant?

B: És un avantatge o un inconvenient segons com t’ho miris. A nivell de currículum fer-ho per articles és un enorme avantatge, sense cap mena de dubte. És més, tal com està muntat el sistema de recerca científica internacional actualment si algú no treu publicacions durant la tesi està totalment condemnat a no aconseguir beques després de llegar la tesi. És a dir, condemnat a no poder continuar fent recerca, malgrat que la seva tesi doctoral sigui esplèndida. Així doncs en aquest aspecte, és un avantatge , jo diria...imprescindible! Cal dir que les tesis clàssiques monogràfiques són molt útils per introduir als investigadors nous en el tema però a efectes de valorar, per exemple, la capacitat de síntesi del doctorand o l’experiència adquirida en un camp molt determinat de la seva recerca, probablement les tesis fetes amb recull d’articles permeten valorar amb més detall aquests aspectes.

P: Segurament has hagut d’estudiar molt de material, però quin destacaries? Per què?

B: És certament interessant el material fòssil dels ossos dels sauròpodes. Ho és perquè és molt divers, els fèmurs (els elements que han estat objecte d’estudi) presenten unes morfologies molt diverses, essent d’altra banda un os molt diagnòstic. Personalment però, estic molt orgullós i m’agrada destacar el material i els resultats obtinguts amb el material d’ous i postes de Coll de Nargó. He pogut estudiar amb molt detall la tafonomia d’una de les postes d’ous més grosses d’Europa (amb fins a 28 ous!) i a més, n’he pogut extreure unes conclusions molt interessants. És un capítol de la memòria que recomanaria per sobre dels altres.

P: I de tots els jaciments implicats, quin trobes més interessant? És també el teu favorit?

B: Per raons personals, Fumanya. Allà hi vaig començar la meva recerca i hi tinc molts records, tant en temes de recerca (excavacions, prospeccions inicials, etc) com personals (amistats i bones coneixences al Berguedà). A més, paleontològicament parlant probablement és el jaciment més interessant de tots els que he estudiat a la tesi. I ho és per la seva gran abundància d’icnites fòssils de dinosaure i la gran quantitat de dades que se’n poden extreure. D’altra banda, els mètodes de la recerca feta allà des de l’any 2002 fins ara han variat força i tot plegat encara hi ha afegit més interès històric i patrimonial.

P: Un consell per als futurs paleontòlegs?

B: Que treballin amb passió i ganes de saber per saber, i que això implica una lluita constant contra el pragmatisme i l’estadística del sistema de recerca que impera actualment. Avui en dia per fer paleontologia, cal agafar la idea romàntica de la recerca dels fòssils però tenir molt en compte la brutal exigència que suposa publicar articles per fer un bon currículum en un temps molt breu.

(En Bernat donant explicacions a un grup de visitants en una de les impressionats parets amb icnites de Fumanya el 20 de novembre de 2005. FOTO i COMPOSICIÓ: Josep Aurell)

Bé, després d’aquest breu interrogatori em queda donar-te les gràcies i desitjar-te molts triomfs en endavant.

B: De res, Pep.

diumenge, 5 de setembre de 2010

ES TRACTA DE FER-NE DIVULGACIÓ...


Almenys en Mortadelo dona bons arguments a un estrellat Filemon... Espero que aquells que defensen el Disseny Intel·ligent en prenguin nota: no pot ser més evident!

En les primeres planes d'aquesta nova historieta una divertida visió de l'origen de... quasi tot.