Novetats

Escric les que seran les meves darreres paraules en aquest bloc. Fa uns dies vaig deixar de formar part de Geoterna. He deixat de ser-ne soci. Vull agrair des d'aquestes línies els esforços conjunts als meus, ara, exsocis: en Jordi, n'Àngel i en Xavier. També a en Pep, que ens ha ajudat a dur els números i, en ocasions, m'ha recordat la importància de la família i dels amics.

Han estat quasi 8 anys de feina i de lluites per defensar de la millor manera que he sabut el patrimoni paleontològic català. He tingut la sort d'haver pogut gestionar les excavacions paleontolòques de Estació de Vallparadís (com a director paleontòleg), Ampliació del Parc de Vallparadís, tram Viladecavalls-Terrassa de la B-40, Can Filuà, el Talladell, Planta del Mestre, Pedrera d'Olopte, Perllongament de la línia dels FGC a Sabadell, la Ronda de Gurb i la Plataforma LAV Riudellots de la Selva-Girona. I, en part, les tasques que ha realitzat Geoterna al laboratori de preparació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aquestes tasques m'han apropat al patrimoni cultural: a la conceptualització i a la necessitat de la defensa del patrimoni des de diversos punts de referència.

Però si bé he guanyat en experiència, també he guanyat en companys i companyes. Voldria no deixar-me a ningú: Aleix Bombilà, Àlex Villa, Andrés Santos, Àngel Hernández Luján, Anna Guarinos, Anna Saperas, Arnau Bolet, Arnau Cèspedes, Carles Casamort, Carlos del Prado, Carme Boix, Carmen Guerra, Carmen Olivares, Cheyenn Rotgers, Elena Nieto, Elisabet Blaya, Eudald Rifà, Isaac Casanovas‐Vilar, Iván Martínez, Ivette Susanna López, Jaume Oró, Joan Sala, Jordi Adell, Jordi Balaguer, Jordi Panisello, Josep Mª Robles, Josep Sala, Juan Vicente Bertó Mengual, Júlia Solé, Julien Thomas, Laura Celià, Laura Roqué, Lluís Checa, Mar Martí, Marcos Martín, Margarita Villa, María Patrocinio Espigares, Mario Salerno, Marta Badia, Miquel Cases, Montse Bonet, Montserrat Ginestí, Noel Gómez, Noel Sánchez, Oliver Laguillo, Oriol Piqué, Òscar Gòmez, Pau Obradó, Pau Roldan, Philipp Wuesteman, Queralt Eixida, Raül Carmona, Roser Farrés, Ruben Vacas, Salvador Boya, Sergi Albrich, Sergio Almécija, Sergio Ros, Soledad de Esteban, Teresa Garcia, Teresa Garzón, Toni Ubach, Toni Valls, Vàngelis Villar, Víctor Bonet, Virginia Blanco i molts dels arqueòlecs que van excavar amb nosaltres a l'Estació de Vallparadís: en Yosi, na Bea i la resta de la gent d'Extremadura, Chim & Co, a en Marc, a n'Oriol (gran pintor) i a tots aquells i aquelles que hem deixo sense voler-ho. A tots vosaltres, MOLTES GRÀCIES!

Pep.

Aviat farà un any...

Aviat farà un any que el museu de l'Institut Català de Paleontologia va estrenar la que ara és una interessant exposició permanent. Des d'aquestes línies volem felicitar als qui la van pensar i als qui hi van participar i col·laborar. Els resultats salten a la vista.

Per a celebrar-ho l'ICP s'ha organitzat i farà una jornada plena d'activitats: visita de portes obertes i una gimcana familiar. A més, convoca als joves a un concurs de dibuixos i, per a grans i petits, hi ha preparat un concurs de contes.

L'esdeveniment serà el proper diumenge 2 d'octubre.

El dofí que han muntat els meus companys

N'Àngel ha muntat un dofí i en Toni n'ha fet una pel·lícula del muntatge. No té a veure amb la paleontologia o sí, segons com es miri, però no m'he pogut estar de penjar-lo també en aquest bloc.

Un museu amb molta història: el Museu Blau

Francesc Martorell i Peña (1822-1878) llegà a l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona una important quantitat de diners i les seves col·leccions d’Arqueologia, Numismàtica i Ciències Caturals; a més de la seva biblioteca, a fi i efecte de què fossin conservades. Aquest és l’origen del primer museu públic de Barcelona, el Museu Martorell d’Arqueologia i Ciències Naturals, fundat el 1878 i inaugurat l’any 1882 al Parc de la Ciutadella. Aviat, l'any 1891, les col·leccions d’arqueologia es van dispersar cap a altres museus.

En una segona etapa, i passada l’exposició universal (1888), les col·leccions zoològiques i botàniques passaren al Castell dels Tres Dragons, l’any 1924. Aquesta separació de les col·leccions comportà el canvi de nom i discurs del Museu Martorell: s'anomenaria Museu de Geologia; i a què el Castell dels Tres Dragons albergués el Museu de Biologia. Més endavant, l’any 1934, se separen les col·leccions botàniques de les zoològiques, passant el Castell dels Tres Dragons a ser la seu del Museu de Zoologia i a la creació de l’Institut Botànic i Jardins Botànics. A partir d’aquest moment les col·leccions se separaren, així com les seves respectives gestions. A partir de l’any 1985, els dos museus i l’institut passaren a anomenarse “de Barcelona”.

En una tercera etapa, s’inicia la reunificació d’aquestes tres institucions. L’any 2000 es tornen a fusionar els Museus de Geologia i de Zoologia de Barcelona, en el nou Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, que l’any 2003 passarà a anomenar-se Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’Institut Botànic també s'hi agregà. Fins el moment totes tres insitucions han depès de l’Ajuntament de Barcelona, darrerament de l’Institut de Cultura de Barcelona. A partir de 2011 les gestionarà un consorci que incorpora la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Continuant el procés d’unificació i, en aquesta manteixa data, la nova exposició de referència del Museu de Ciències Naturals de Barcelona s'ubicarà al Museu Blau, al Fòrum de Barcelona.

Finalment, el proper dia 27 de març, s'inaugurarà una nova exposició amb un contingut que completarà una visió àmplia dels objectius d'estudi de les Ciències Naturals. En un discurs únic s'inclourà elements de la zoologia, la botànica, la micologia, la microbiologia, la geologia i la paleontologia: serà el Museu Blau.

Bona sort!