TRADUCTOR

Cercar en aquest blog

PRESENTACIÓ

GEOTERNA SL és una consultoria científica i tècnica amb anys d'experiència en el món de la paleontologia, ja sigui en excavacions programades i prospeccions com en intervencions d'urgència i preventives. Amb aquest blog volem establir contacte amb paleontòlegs i aficionats a la paleontologia que vulguin compartir els seus coneixements i inquietuds vers aquesta ciència.

divendres, 11 de juny del 2010

EL BLOC DEL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA


Fa un temps que col·laboro amb el Museu de Geologia de Barcelona (Museu de Ciències Naturals de Barcelona). El mes passat em van demanar que els fes un comentari sobre un fòssil de la col·lecció de paleontologia de vertebrats per animar el bloc del museu.

Vaig estar pensant una estona llarga quin fòssil podia ser interessant per a la secció que han batejat "fòssil del mes". L'any passat vaig documentar la col·lecció de vertebrats del jaciment de Tàrrega que conté diverses restes que llavors vaig atribuir a Hispanochampsa muelleri. Més endavant tot revisant publicacions del jaciment vaig trobar-ne una de Piras i Buscalioni (2006). La principal conclusió d’aquest article és que l’aligator de Tàrrega no pertany al gènere Hispanochampsa, sinó a Diplocynodon. Així vaig haver de canviar la determinació a la base de dades del museu a Diplocynodon muelleri.

Em va semblar que era una bona opció per estrenar la nova secció i un bon motiu per fer una mica la rosca als del “meu” museu de Barcelona…

Gràcies Cristina per demanar-m’ho…

FELICITATS VIOLETA


Na Violeta ja és doctora. Avui ha defensat la seva tesi doctoral titulada Estudio integrado (geología y paleontología) de la sucesión de dinosaurios (Maastrichtiense) de la vertiente surpirenaica, codirigida pels doctors Oriol Oms (Universitat Autònoma de Barcelona) i Àngel Galobart (Institut Català de Paleontologia).

Després de molta feina amb aquesta tesi na Violeta ha aconseguit posar ordre estratigràfic i sedimentològic als jaciments amb dinosaures d’edat maastrichtiana del vessant meridional de la serralada pirinenca, incloent-ne alguns en els que un servidor s’ha format com a excavador com Basturs Poble, Serrat del Corb, Costa de la Serra i d'altres. Vull destacar el jaciment d'Orcau en el que vaig començar a excavar fent pràctiques a GEOTERNA.

A més de posar en valor la seva pròpia feina ho ha fet amb la de tots aquells que hem passat dies, setmanes o mesos amb una escarpa i una massa, a vegades amb un martell pneumàtic, picant pedra. Dies, setmanes o mesos barallant-nos amb els fràgils bisturís, el Paraloid que no volia sortir de l’ampolleta, el guix per fer els embolcalls i el poliuretà pudent. Suportant el sol i la calor.

Has fet columnes i més columnes, barranc per barranc, nivell per nivell. Has fet mesures de paleomagnetisme i anàlisis d’isòtops. Has estudiat fauna, ous, i plantes. Finalment tota aquesta feina ha rebut una bona recompensa

Ara ja ets doctora, Felicitats Violeta!

dissabte, 22 de maig del 2010

AFEGINT ENLLAÇOS


Avui hem trobat una estona per començar a introduir enllaços a planes web i blocs que trobem interessants. En aquests podreu trobar comentaris a articles i les pròpies planes web on trobar els articles que es comenten, entre d'altres. En general, per accedir als pdf dels articles haureu d'enllaçar des de centres que hi estiguin subscrits o subscriure-us.

També he afegit la plana i blocs del GROC: el Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya. Aquest grup, format per submarinistes que "submarinen" la mar sense descans i amb l'única limitació que la capacitat de les seves ampolles d'oxigen, càmeres de fotografiar en mà, publiquen les seves troballes en la seva web i bloc. Fer-hi una passejada en aquestes pot ser tot un descobriment de colors i formes. Si tinguéssim una secció de web i bloc del mes, segur que aquest seria el seu.

Trobareu aquests enllaços al marge dret del nostre blog...

diumenge, 9 de maig del 2010

LA COMERCIALITZACIÓ DELS BÉNS CULTURALS...


A la contraportada del darrer número del setmanari de Castellar del Vallès
l'Actual de Castellar podeu llegir una entrevista a l'arqueòleg Jordi Roig, qui ens dona la seva visió sobre l'estat actual de l'arqueologia preventiva a Catalunya. Potser ens pot servir per reflexionar sobre l'estat actual de la paleontologia preventiva, si més no perquè no es donin segons quines situacions...

HUMANS RETRO?


En un article publicat a la revista Science,
Green i col·laboradors (2010) han comparat genomes d'humans actuals i d'humans neandertals i... tachán! Segons els seus resultats, compartim diferents seccions del genoma.

Per a un paleontòleg amb formació de geòleg com jo, el món de l'ADN és una mica estrany i no deixa de ser quelcom excitant el fet que es demostri -si més no en aquest article- que hi va haver hibridació entre aquestes dues espècies (pot ser ara tornem a la subespècie...). A més, fan notar que aquesta hibridació es reflexa en el genoma de les poblacions actuals originàries d'àrees de distribució coincidents amb la dels neandertals, evidentment quan aquells encara pul·lulaven per aquí i allà.

dissabte, 8 de maig del 2010

APROVADA LA PROPOSTA DE LLEI PER LA CIÈNCIA


Si bé és cert que l'activitat principal de GEOTERNA no és la investigació científica, ens interessa que la ciència del nostre país sigui el més moderna possible i ens fem ressò de les novetats al respecte.


Aquest cop toca xerrar de l'activitat legisladora sobre ciència. Per a regularitzar tot allò que hi té a veure, l'Estat té la obligació de fomentar una correcta gestió i adaptació de la ciència als temps actuals. Amb aquesta intenció es proposen i redacten lleis que modifiquen aquelles que queden obsoletes. Avui, dia 8 de maig de 2010, El Periódico informa que el Consell de Ministres ha aprovat un nou
projecte de llei per la ciència a l'Estat espanyol. S'ha de dir que la darrera llei datava del 1986 i que la nova proposta hauria d'adaptar la situació als nous temps. Però segons comenta aquest diari sembla que hi ha crítics al respecte que pensen que aquesta nova proposta no assoleix tot allò que s'espera d'una llei que hauria de portar la ciència en aquest país a un nivell superior o, si més no, equiparar-la amb la d'altres països més científics.

dimarts, 27 d’abril del 2010

DE TORNADA DE L'EJIP


Es fa difícil, en haver tornat, explicar cadascún dels moments que fan dels EJIPs quelcom especial.

En la darrera edició, i ja en són vuit i la tercera en la que he pogut participar, més de cent paleontòlegs vam poder escoltar les quatre conferències que van impartir na Gloria Cuenca-Bescós sobre rosegadors i demés microvertebrats; en Xabier Pereda-Suberbiola i col·laboradors sobre la història de la
dinosaurología a Espanya; en Félix Pérez-Lorente sobre les petjades de la Rioja; i en Samuel Zamora sobre els equinoderms càmbrics.

Els joves paleontòlegs, alguns més joves que d'altres, també vam poder gaudir de les quaranta cinc comunicacions que vam fer sobre animals fòssils tant diversos com els conodonts, els crancs, els primats, els elasmotèrids, els sempre presents dinosaures, rosegadors, insectívors, i bòvids, així com sobre temàtiques com ara la taxonomia, els llistats faunístics, la paleobiogeografia, la paleomiologia i d'altres que ara segur que no recordo.

I el que són les coincidències, na Sofía i jo vam parlar d'un èquid de la mida d'un onagre: l'Equus hydruntinus, que es coneix a tot l'arc nord mediterrani, des de el Llevant fins la Península Ibèrica, des del Pleistocè mitjà fins el segle XVII... Ella va explicar la seva visió sobre el que es va trobar al jaciment granadí de La Carihuela, una cova que es va anar reomplint de sediment des del Pleistocè mitjà fins l'Holocè i que conté multitud de restes d'aquest petit cavall en els sediments datats de Pleistocè superior. La meva comunicació versava sobre els tres èquids del Torrent de Vallparadís, a Terrassa, que vam poder recuperar en la intervenció més llarga en la que mai he participat. Es va prolongar quatre anys. Un d'aquests cavalls era l'E. hydruntinus, però també vaig descriure l'E. ferus i l'E. altidens, els dos primers en sediments del Pleistocè mitjà i el darrer en sediments del Pleistocè inferior.

Què dir de les comunicacions? Doncs que no hi ha fronteres en el coneixement de la vida del passat. Que a un paleontòleg només cal que li posin restes fòssils sobre la taula perquè amb les eines adequades i treball els resultats arribin en breu. I també, com no, que amb les excavacions sistemàtiques, les intervencions preventives i d'urgència i les gestions per a la preparació de les restes per al seu estudi aconseguim aportar multitud de novetats a la nostra ciència. Però cal, també, que les troballes vinguin acompanyades de recursos per als investigadors perquè els paleontòlegs també ens alimentem...

També vam poder visitar el museu del Centro Paleontológio de Enciso, amb reproduccions en tres dimensions i animacions de diferents dinosaures i els comentaris dels dinosauròlegs sobre les narius i les oïdes d'aquests... Malauradament no vaig poder assistir a l'excursió als jaciments de Virgen del Campo, La Senoba i Barranco de Valdecevillo, tres dels més de cent jaciments d'icnites atribuïdes a dinosaures. Val a dir que La Rioja té gairebé deu mil incnites inventariades...

Finalment cal esmentar un dinar típic de La Rioja acompanyat de bon vi, nevaditos i converses de temàtiques tant diverses com la paleontologia, la paleontologia o la paleontologia; encara que de tant en tant vam poder parlar de la Conca del Vallès-Penedès, ja que ens havíen explicat alguna cosa durant les conferències...

La propera trobada serà a Morella, a Castelló, on segur que tornaran les emocions de les retrobades amb els d'aquest i d'altres anys, però això encara ha d'arribar...